Introspecció de grup

''Ensenyar no és transferir coneixement, sinó crear les possibilitats per a la seua pròpia producció o construcció'' Paulo Freire

Amb aquesta cita de Freire, un dels pedagogs que hem estudiat i llegit a classe, ens agradaria començar la nostra síntesi, reflexió, opinió grupal... qualsevol nom ens serveix perquè el nostre objectiu és explicar com ens hem sentit, què ens ha paregut l'assignatura, que amem d'ella i que canviaríem, etc.

No sé molt bé per on podem començar, així que parlarem del primer dia. 
Sí, eixe mític dia del qual tothom es recorda, perquè encara que ens coneixíem només d'un dia (algunes persones de més temps vist que eren amigues abans) vam ficar-nos en un rogle com mestres de veres i vam fer una ronda de noms i coses favorites per tal de començar a conéixer-nos. 

Vam passar-ho bé, i vam simular el que algun dia és possible que haurem de fer per tal d'integrar a totes les xiquetes i xiquets com a companyes del nostre espai de vida.
No obstant això, algunes vam ser massa innocents en pensar que totes les classes serien així: en llocs que no anaren l'aula, fent coses diferents de les quals estàvem acostumades. Després d'unes setmanes, ens vam adonar que la dinàmica de classe tractaria més aviat de llegir textos, comentar-los en grups, traure conclusions entre totes, debatre i sobretot, escoltar a les companyes i les seues opinions, fomentant el respecte entre iguals i adquirint esperit i pensament crític. 

No hi ha moltes queixes per la nostra banda, però si hi ha hagut ocasions en les quals tocava llegir textos i subratllar algunes idees i la majoria estàvem tan cansats de llegir articles, que moltes vegades no es feia la tasca. Massa bé has sigut amb nosaltres Carles, més d'una vegada hem merescut una bona brega, i encara així insisties que ho llegírem per a l'endemà. I nosaltres complíem. 

No ha sigut una assignatura difícil (comparada amb altres) perquè aquesta és més propera al món real en classe: hem après els tipus de mestres que existeixen (teòricament), les funcions i el paper dels sistemes educatius i les escoles, com afecta l'ensenyament en la societat, els diferents sistemes educatius (Corea i Finlàndia). 
Hem cantat, rigut, mirat les musaranyes més d'una vegada al fons de la classe, però sempre hi havia una gran reflexió i treball de grup en les classes, sobretot amb la unitat didàctica. 
Quina por quan es va dir que faríem, nosaltres soles, una unitat didàctica per a qualsevol nivell desitjat durant 10 dies lectius. Una bogeria al principi, no sabíem ni com començar. Encara sort que després amb la rúbrica tot es va aclarir. 


Portar el blog cap a avant tampoc ha sigut fàcil del tot, moltes no tenim ni idea amb açò de les TIC, però caldrà aprendre. El futur són les noves tecnologies, i nosaltres al costat de les nostres xiquetes i xiquets formem part d'ell. 
Extres, imatges, articles relacionats amb l'educació, la didàctica... qualsevol tema ens resultava interessant per a penjar-ho i comentar-ho breument.
Què més dir a banda de deixar clar que Carles ha sigut un dels millors mestres que hem pogut tindre en aquesta assignatura, la feta fàcil, dinàmica, lleugera i amb molta relació amb les futures pràctiques. Com el primer dia, l'últim ha sigut una novetat i una sorpresa perquè hem estat més fora que dins de classe, tal com ens agrada 😁
Després d'aprofitar la primera hora acabant la unitat didàctica hem tancat portàtils i hem fet una sessió d'avaluació entre totes d'una manera especial: en fulls, hem escrit cadascuna què ens ha paregut l'assignatura (una cosa bona i una mala) i després hem eixit al corredor i hem tirat els papers a terra. En donar unes voltes als fulls mentre els llegíem, Carles ha espetegat els dits i cadascuna hem agafat un full per debatre l'opinió escrita. 


En tornar a fer-ho per segona vegada hem construït una cançó o poesia (segons la persona o parella) recollint tot el que deien les companyes al full. Encara que al principi ens ha fet vergonya, una mestra ha de saber tirar endavant i ser un model d'imitació per a les xiquetes i xiquets. Amb dues companyes hem aconseguit fer una petita lletra sobre la base d'una cançó d'Aspencat, un grup que ens agrada moltíssim i té moltes cançons que fan referència a l'educació. 

I ara si, ja hem acabat. Quatre mesos de la nostra vida que han passat fent fum, tan ràpid que ha sigut com un llampec. Fa res que estàvem a la porta començant el nostre primer dia i ara ja estem quasi en 2018 i amb els nervis a flor de pell amb els exàmens, que eixos sí que arriben després de nadal. 
Sempre ens queda l'esperança de les primeres pràctiques al gener, el nostre primer contacte amb els nens. Quines ganes!

Gràcies per tot, bones festes i feliç any nou 🎄🌟

Pròximament: Mestres 



Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

La nadala dels refugiats

FRENADA AL BULLYING

ÚLTIMA SETMANA!