Penje aquesta il·lustració de Joan Turu perquè pense que té a vore amb el tema que portem dies tractant a classe:
La nadala dels refugiats
Ahir navegant per el YouTube, descobrí aquesta nadala cantada per xiquetes i xiquets del col·legi José Maria Oltra de Montcada. Els xiquets la canten en valencià, àrab, i finalment, castellà. La nadala és un poema de Marc Granell , musicat per Francesc Anyó. A més, els acompanya el cantautor valencià Andreu Valor i els músics Clara Martínez i Blai A. Vañó. La lletra és la següent: Camina que caminaràs. A on el camí ens durà? Siga on siga a on ens duga que siga lluny de la fam, que siga lluny de les bombes, que siga lluny de l’espant. No hi ha, però, més que portes. S’alcen murs al nostre pas. Ja al cel no queden estrelles que òbriguen els cors tancats. Ja que vam fer un treball en psicologia sobre aquest tema, m'ha paregut adequat penjar-lo ací on tothom pot veure'l i escoltar la cançó. El 'problema' dels refugiats és quelcom que ens tocarà viure com a mestres en el futur. No vull dir que ara no ens toque de prop però sí que serà diferent d...
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada