SETMANA DEL 19-22 DE SETEMBRE
Aquesta setmana ha estat plena d'activitats. El dimarts vam aprendre que no hi ha només un tipus de mestre, sinó que
existeixen tres, segons la teoria explicada: n’hi ha de tècnics, del tipus de
‘’heus ací el meu currículum i els meus
objectius ben planificats’’; del tipus pràctic ‘’sí, tinc un currículum
però per a mi la classe és vida, i com més millor el passem fent activitats,
millor’’. Finalment, el crític, similar al pràctic però amb una característica
‘’nosaltres volem que els xiquets i xiquetes donen el millor d’ells, sí, però
l’objectiu de l’educació és fer del món un lloc millor i més just’’.
Amb aquestes reflexions hem passat al que per a mi ha
sigut la millor hora del dia: amb un poquet de soroll i organització hem ficat
les cadires vorejant les taules fins que hem aconseguit un cercle per a veure’ns
les caretes mentre parlàvem. A partir d’un text sobre Frankenstein, el projecte
Pigmalión i Pinotxo hem anat extraient frases que ens van cridar l’atenció per
a després compartir-les amb el grup i donar la nostra opinió.
Per a mi, a partir de la frase, un educador o
educadora és aquella persona que vol que l’altra, la que anomenarem la seua
‘’creació’’, aconseguisca els seus propòsits, ajudant-la en tot el seu camí i
donant-li les oportunitats que tothom mereix. En canvi, i heus ací la
controvèrsia, no podem crear ninots i nines del no-res i modelar-los com
nosaltres vulguem, sinó que hem de deixar-los cometre errors i saber quan
soltar la seua mà. Hem de diferenciar quan deixen de ser dependents de
nosaltres per a obrir-los el camí a l’emancipació.
Un altre tema que vull deixar ací clavat, ja que em toca molt de prop, és el projecte Pigmalión i els seus avantatges, els quals pense que superen als desavantatges en gran nombre. És un projecte costós i de gran responsabilitat que demana persones amb paciència i ganes de treballar, tant amb xiquets i xiquetes de primària i amb estudiants de l’ESO. Simplement reafirmar que és una ajuda a totes aquelles persones que senten que estan a soles en el món i que ningú les comprén. Error. Amb el nostre interés, vàrem aconseguir que eixes xiquetes i xiquets s’obriren -sempre sense professors davant, només d’alumne a alumne- i amb un poquet de compressió responíem a preguntes d’assignatures passades, aconseguint un augment en el seu rendiment. Pense que tot és qüestió de ficar-li ganes i ànima.
Al cap i a la fi, aquestes xiques i xiquets són el
nostre futur.
El dijous, en canvi, la classe ha estat més del tipus
‘’de debat’’. Abans de començar, la nostra companya Tamara ha fet una
intervenció sobre el bullying i la violència hui dia. És cert que actualment no
és molt conegut el fet de trobar a xiquets i xiquetes sent acorralats per altres
demanat els diners o l’esmorzar, però sí es cert que la violència ha augmentat
en els carrers, tant entre adults com entre els més petits.
Hem acabat el projecte del text de Frankenstein i el
professor ens ha parlat un poc més del llibre de Mary Shelley, relacionant-lo
amb l’educació i què és ser educador. Per exemple, hem tractat les 7 exigències
de la pedagogia i hem arribat a l’acord de què qui ensenya no pot modelar a
l’altre, encara que és el model utòpic quan els estudiants de primer grau de
carrera s’asseuen en les seues cadires d’estudi, sinó que haurem de crear unes
condicions i una situació pedagògica adequada perquè els i les alumnes puguen
aprendre amb facilitat. El nostre comportament i la nostra imatge cap a les
alumnes influirà moltíssim en les seues accions futures, per això hem de tindre
cura i crear unes condicions adequades.
Per a tancar, hem fet un petit debat sobre la
importància de l’educació i el sistema educatiu. És de veres que l’estat
inverteix una gran quantitat de diners en l’educació, o és només una façana per
a intentar imitar al sistema finlandés? Amb tant de canvi en les proves de la
selectivitat, les lleis de la LOMCE i l’estrés en els exàmens finals els i les
estudiants comencen a cansar-se d’estudiar i açò sí que és un greu problema: si
nosaltres els joves no lluitem per una educació més justa, les següents
generacions es trobaran amb un sistema inestable i pensaran que l’educació i
l’aprenentatge està llevant-los el seu temps.
L’educació és un dels pilars més importants en la
societat, ja que tots necessitem aprendre uns principis, una ètica i a ser
millors persones cada dia per a viure en societat, no només el que fica en uns
llibres de text, sinó la manera de fer-ho en la pràctica en el món real.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada