SETMANA DEL 11-15 DE SETEMBRE

Aquesta setmana hem començat el curs.  Tot ha sigut nou: nous espais, nous companys, nous professors... En arribar la classe de didàctica general, el primer que va fer el nostre professor va ser baixar-nos al pati i fer una espècie de "joc" per conèixer'ns tots i totes, ja que erem 50 persones que no ens coneixiem de res, i va acabant sent molt però molt efectiu. Ja des de aquest moment, em va cridar molt l'atenció. Després, al pujar a classe, el professor ens demanà apuntar en un post-it qualsevol dubte sobre l'assignatura, que posteriorment pegàrem i aguparem en la paret. D'aquesta manera amb les nostres preguntes (i inclús amb alguna de les nostres respostes) vam conèixer tot allò que envoltava l'assignatura i de lo que tractava. Ja des de la primera classe em va agradar molt el funcionament d'aquest professor en la seua assignatura. Per a acabar aquesta primera classe, ens demanà escriure un breu relat sobre què era per a nosaltres una bona mestra i llegir uns fragments.

En la següent classe, començarem parlant sobre els relats i reflexionant junts sobre ells. Després, tots portàrem la nostra redacció i ens agrupà per parelles. Entre les dos persones, havíem de escollir una de les dos redaccions, la que consideràrem que fora "millor" i de l'altra redacció seleccionar coses que l'altra redacció no tenia i viceversa. Quan ja les parelles teniem seleccionada la redacció, ens agrupà en grups de 4 persones, i teníem que tornar a repetir el mateix procés fins que del grup de 4 persones sols quedarà una redacció. Finalment, les llegirem totes en classe i reflexionarem sobre elles.

La meua redacció i la de una companya administradora també d'aquest blog resultaren elegides i les adjunte a continuació:



QUÈ ÉS SER UNA BONA MESTRA? — Sandra Miralles

Per a mi, una bona mestra és aquella persona que té la motivació necessària per a dur a terme correctament la faena que està realitzant. Pense que la motivació és una cosa essencial que ha de formar part d’un mestre, ja que si aquesta persona no està contenta amb allò que està fent i no té les ganes suficients, tindrà una repercussió negativa en el seus alumnes. 

A part d’açò, una bona mestra és aquella que confia en poder canviar i millorar el món emprant l’educació com a ferramenta. Ho cregam o no, els xiquets aprenen molt durant els anys d’escola, i ensenyar-los des de ben menudets pot ser molt útil per a fer-los conèixer i educar-los de manera correcta, i sobretot ensenyar-los coses que actualment la societat vol aparentar que estan normalitzades però realment no ho estan. Un bons exemples serien els temes de la homosexualitat o el racisme. Si des de menudets són conscients de que la estima entre dos homes i dos dones és possible, creixeran tenint en compte que l’amor entre dues persones del mateix sexe és possible, al igual que si saben que totes les persones som iguals i que no hi ha fronteres entre nosaltres, no tindran mai cap problema amb qualsevol persona “diferent” a la nostra raça, ja que la voran com un més, i no com algú distint a ells.  

QUÈ ÉS SER UNA BONA MESTRA? — Sandra Navarrete

En l’antiguitat, els mestres i les mestres eren persones llicenciades que s’encarregaven de guiar els i les alumnes per la senda dels estudis: ensenyaven a llegir, a escriure i després aquests estaven llestos per a inscriure’s en un batxiller d’arts lliberals, el que es coneixia com a formació inferior. Més endavant, una vegada superats el trívium i quadrívium, el següent pas era la facultat. Sens dubte aquest mètode no ha variat molt. 

Actualment els xiquets i xiquetes continuen aprenent a escriure i llegir, aquesta vegada en escoles, per a després arribar a l’institut i finalment a una formació professional en la universitat. Aleshores, quina és la tasca i el paper d’una bona mestra en l’educació?

Primerament, són persones que eduquen, que ensenyen. No han de nàixer amb els coneixements per a exercir com a mestres, ja que cada persona anirà formant-se a poc a poc, ningú té qualitats innates. 

En segon lloc, han de tindre clar que aquesta és una tasca vocacional i molt humana: al seu davant, en la que serà la seua classe, conviuran xiquets i xiquetes disposats a aprendre. Per això és molt important que l’educadora capte la seua atenció amb bones dinàmiques, ajudant-los a descobrir per ells mateixos nous pensaments. 

Les mestres tenen la capacitat de sentir empatia per les seues alumnes, les coneix, sap les seues idees i es prepara per a mostrar una altra percepció del món: no obligarà a pensar d’una determinada manera, sinó que despertarà en elles una fam de coneixement, de saviesa, de no deixar d’aprendre mai. 

Per tant, una mestra, amb totes les lletres, és aquella persona que després d’haver estudiat la seua carrera és capaç d’influir en les alumnes de manera que aquestes sempre vulguen més, tant en aprenentatge com en aspectes morals. Una mestra també ensenya a compartir, a voler i respectar els companys i les companyeres, a mantenir les maneres en determinats llocs. La mestra serà l’espill dels nostres assoliments.