SETMANA DEL 25-29 DE SETEMBRE

Escrita per -
                                      
                                   
El dimarts 26 després del pati ens vam sentar en cada fila els que havíem llegit el mateix text i ens vam juntar amb una persona de darrere o davant que havía llegit un altre per tal de contar-nos de que tractava i discutir alguna frase amb la que estavem d'acord o desacord.

Jo personalment, vaig llegir el de Reimer, amb el títol: "¿Qué haces en la escuela?" i la frase que més em va cridar l'atenció és precissament la primera en la qué fa una reflexió sobre les classes a les que assistises i lo que aprens, exactament diu "Aprendí que aquello en lo que te inscribes y lo que obtienes son cosas muy distintas" Pues és veritat que dona igual a les classes que vages, si no tens intenció d'aprendre mai vas a aprendre. Té que fer el mateix esforç el que ensenya que el que aprén.


El dijous 28 vam fer una classe més teórica, parlarem de les funcions de la escola, i vam donar tres enfocaments diferents. Segons el primer enfocament, vegem la escola com a un lloc de transimissió de la cultura, el segon com a desenvolupament del individu i el tercer com a ferramenta per a la transformació de la cultura. Jo m'identifique sobretot amb el segon enfocament ja que pense que l'escola és un lloc on els xiquets es desenvolupen i creixen com a persones i no sols aprenen sobre l'exterior sinó també sobre ells mateixos, vit que l'autoconeiximent és molt important.

 Ens va ficar la cançó de "THE WALL" on diu literalment 'no necessitem educació' i on vegem en el videoclip una crítica a la educación on els xiquets van vestits iguals, caminen al mateix ritme i segueixen unes pautes per ser tots iguals. Sempre me ha agradat eixa cançó de fet la vam tindre de sirena en el col.legi i veies a tot el món que inconxientment caminava al mateix ritme i donava por.


Vam tractar també el tema de la opinió dels alumnes i va preguntar qui a l'escola feia una vegada a la semana una reunió on els alumnes parlaven i un d'ells era secretari i escrivía per tal d'expressar lo que pensaven i tan sols 3 o 4 de classe ho feien. Açó és algo que m'agradaría fer quan siga mestra.



Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

La nadala dels refugiats

Escrita per -
Imatge
Ahir navegant per el YouTube, descobrí aquesta nadala cantada per xiquetes i xiquets del col·legi José Maria Oltra de Montcada. Els xiquets la canten en valencià, àrab, i finalment, castellà. La nadala és un poema de Marc Granell , musicat per Francesc Anyó.   A més, els acompanya el cantautor valencià Andreu Valor  i els músics Clara Martínez i Blai A. Vañó. La lletra és la següent: Camina que caminaràs. A on el camí ens durà? Siga on siga a on ens duga que siga lluny de la fam, que siga lluny de les bombes, que siga lluny de l’espant. No hi ha, però, més que portes. S’alcen murs al nostre pas. Ja al cel no queden estrelles que òbriguen els cors tancats. Ja que vam fer un treball en psicologia sobre aquest tema, m'ha paregut adequat penjar-lo ací on tothom pot veure'l i escoltar la cançó. El 'problema' dels refugiats és quelcom que ens tocarà viure com a mestres en el futur. No vull dir que ara no ens toque de prop però sí que serà diferent d&#
Més informació

Introspecció de grup

Escrita per -
Imatge
''Ensenyar no és transferir coneixement, sinó crear les possibilitats per a la seua pròpia producció o construcció'' Paulo Freire Amb aquesta cita de  Freire , un dels pedagogs que hem estudiat i llegit a classe, ens agradaria començar la nostra síntesi, reflexió, opinió grupal... qualsevol nom ens serveix perquè el nostre objectiu és explicar com ens hem sentit, què ens ha paregut l'assignatura, que amem d'ella i que canviaríem, etc. No sé molt bé per on podem començar, així que parlarem del primer dia.  Sí, eixe mític dia del qual tothom es recorda, perquè encara que ens coneixíem només d'un dia (algunes persones de més temps vist que eren amigues abans) vam ficar-nos en un rogle com mestres de veres i vam fer una  ronda  de noms i coses favorites per tal de començar a conéixer-nos.  Vam passar-ho bé, i vam simular el que algun dia és possible que haurem de fer per tal d'integrar a totes les xiquetes i xiquets com a companyes del nostre es
Més informació

SETMANA DEL 11-15 DE SETEMBRE

Escrita per -
Imatge
Aquesta setmana hem començat el curs.  Tot ha sigut nou: nous espais, nous companys, nous professors... En arribar la classe de didàctica general, el primer que va fer el nostre professor va ser baixar-nos al pati i fer una espècie de "joc" per conèixer'ns tots i totes, ja que erem 50 persones que no ens coneixiem de res, i va acabant sent molt però molt efectiu. Ja des de aquest moment, em va cridar molt l'atenció. Després, al pujar a classe, el professor ens demanà apuntar en un post-it qualsevol dubte sobre l'assignatura, que posteriorment pegàrem i aguparem en la paret. D'aquesta manera amb les nostres preguntes (i inclús amb alguna de les nostres respostes) vam conèixer tot allò que envoltava l'assignatura i de lo que tractava. Ja des de la primera classe em va agradar molt el funcionament d'aquest professor en la seua assignatura. Per a acabar aquesta primera classe, ens demanà escriure un breu relat sobre què era per a nosaltres una bona mes
Més informació