ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES

✐Durant tota la setmana s'han estat fent activitats complementàries per als alumnes i les alumnes de Magisteri. Malgrat que m'haguera agradat anar al taller de Carles el dilluns i dimarts vaig haver de canviar-lo pels treballs d'altres assignatures i una conferència a la qual vaig acudir en la mateixa hora del taller del dimarts. Ho sent Carles, però el tema era prou interessant, i el necessitava per a una activitat voluntària d'Estructura Social, encara que també abasta altres temes més generals, ja que les paraules claus de la xerrada van ser interculturalitat, integració, exclusió, educació, recursos (materials o personals), etc. 

               

Va estar organitzada per la Lliga Espanyola de l'Educació. I vos preguntareu, qui són aquestes persones que van vindre el dimarts a la Facultat de Magisteri a parlar sobre la migració dins del context escolar? 

La Lliga Espanyola de l'Educació i la Cultura Popular és una ONG independent i laica, creada en 1986 per a servir objectius comuns d'interés general. La forma una xarxa de persones voluntàries i professionals que presten dia a dia serveis socials, educatius, assistencials, compensatoris o de temps lliure per a promocionar una educació cívica de joves i adults basada en els valors democràtics, els Drets Humans i la solidaritat social.

Pel que fa a la meua carrera, van parlar prou, òbviament, de l'impacte que tenen les migracions en les escoles i com es comporten tant els xiquets i les xiquetes autòctones amb els nous companys i a més quina és la participació dels pares i les mares en el seu nou lloc d'habitatge.

A més, es va ressaltar la tasca de les mestres en les escoles públiques, fent un recalcament en el seu esforç i com, amb els pocs recursos que tenen en la majoria de les escoles, són capaces de treure al davant als xiquets. 

Tot açò es va anar explicant mitjançant una investigació exhausta i completa produïda durant tot aquest any 2017 amb enquestes en 50 centres, per 10 Comunitats Autònomes.

👉En la meua opinió? Vaig estar una hora i mitja assistint a una conferència o acte, com vulgues dir-ho, que em va obrir els ulls i em va ajudar a veure els sistemes educatius, les aules i tot el treball que açò comporta amb altre punt de vista. 

Hui dia, i amb el pas dels anys arriben a les nostres fronteres, carreteres i autopistes, aeroports i estacions d'autobús quantitats d'estudiants, famílies i persones dispostes a començar una nova vida, potser de zero, fugint del seu país... i hauria de ser la nostra tasca, de tot el país, el fet d'ajudar-los a integrar-se des de dins. Ets clar que no és fàcil i que sona utòpic però si no comencem per debatre aquestes qüestions, no podrem fer després el pas d'actuar. Romandre ignorant al món de vegades ajuda a continuar dia a dia però no és sempre la millor opció, i les mestres som una part tan activa en la societat que hauríem de saber expressar més i millor la nostra tasca i tot el bé que es fa dins de les aules i que pareix que les famílies no saben: no només es fan fitxes, activitats i exàmens, sinó que es conviu: debats entre companys, punts de vista diferents sobre el mateix tema, assemblees, treballs grupals per fomentar la companyonia, mediacions per evitar els conflictes... 

Són moltes coses les que em van passar pel cap en eixa mitja hora, però sobretot un pensament va quedar clar: cada vegada que m'ho pregunte estic més segura que aquesta és la carrera a la qual vull dedicar la meua vida, perquè sent que m'ompli i és la meua vocació.