Per què celebrem Halloween?

Escrita per -


Escrita per Ana Soler Roig - de novembre 05, 2017

El 31 d'octubre se celebra la nit de Tots Sants, la nit de les bruixes i dels fantasmes. La coneguda nit de Halloween que cada vegada més se celebra en molts racons del món, sobretot en els països anglosaxons, prové d'una tradició Celta molt antiga, que va convertir el sentit religiós de celebrar la festa de Tots Sants, per a celebrar en el seu lloc la nit de la por i del terror. Si estàs pensant celebrar una festa o vols fer alguna activitat original amb els teus fills, et proposem totes aquestes idees per a celebrar Halloween amb els xiquets.

Què significa Halloween Festa de Halloween per a xiquets La paraula Halloween prové de 'All hallow’s eve' , paraula de l'anglés antic, i que significa ''vigília de Tots els Sants''; . Quan es parla de Halloween o Dia de les Bruixes, es pensa en carabasses, rates penades, festa, xiquets, en disfresses de bruixes, fantasmes i mòmies, encara que al principi, fa moltíssim temps, no tot era així d'alegre i festiu. El 31 d'octubre és una data associada amb els morts, les ànimes, les bruixes, els encanteris... a causa de la seua proximitat amb el Dia de tots els sants o Dia dels difunts, que se celebra l'1 de novembre.

Per què se celebra Halloween En realitat, molts escriptors coincideixen en què Halloween era la festivitat principal dels Celtes. Fa milers d'anys, els Celtes vivien en el que ara coneixem com Gran Bretanya, i celebraven l'any nou l'1 de novembre. En la vespra, durant la nit del 31 d'octubre, es reunia tota la gent del poblat, s'encenien fogueres, i es disfressaven amb les pells dels animals sacrificats com a forma d'espantar a les bruixes i als esperits malignes; perquè resulta que els Celtes creien que els morts tornaven en la nit de Samhain, cavaller i senyor de la mort. Que els morts es comunicaven amb els vius i els demanaven aliments. I en el cas que no aconseguien les seues peticions, maleïen i feien víctimes dels seus conjurs als pobletans espantats. D'ací ve el costum de demanar caramelets i llepolies en la nit de Halloween. O em dónes o et faig una travessura ''Trick or Treat''. Tota eixa història ha generat moltes llegendes. La festa va arribar a Estats Units a través de xicotetes comunitats d'irlandesos catòlics a mitjan segle XIX i es va expandir la tradició per la resta del món.

Ací us deixem alguns idees per dur a terme en els més xicotets:

I

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

La nadala dels refugiats

Escrita per -
Imatge
Ahir navegant per el YouTube, descobrí aquesta nadala cantada per xiquetes i xiquets del col·legi José Maria Oltra de Montcada. Els xiquets la canten en valencià, àrab, i finalment, castellà. La nadala és un poema de Marc Granell , musicat per Francesc Anyó.   A més, els acompanya el cantautor valencià Andreu Valor  i els músics Clara Martínez i Blai A. Vañó. La lletra és la següent: Camina que caminaràs. A on el camí ens durà? Siga on siga a on ens duga que siga lluny de la fam, que siga lluny de les bombes, que siga lluny de l’espant. No hi ha, però, més que portes. S’alcen murs al nostre pas. Ja al cel no queden estrelles que òbriguen els cors tancats. Ja que vam fer un treball en psicologia sobre aquest tema, m'ha paregut adequat penjar-lo ací on tothom pot veure'l i escoltar la cançó. El 'problema' dels refugiats és quelcom que ens tocarà viure com a mestres en el futur. No vull dir que ara no ens toque de prop però sí que serà diferent d&#
Més informació

Introspecció de grup

Escrita per -
Imatge
''Ensenyar no és transferir coneixement, sinó crear les possibilitats per a la seua pròpia producció o construcció'' Paulo Freire Amb aquesta cita de  Freire , un dels pedagogs que hem estudiat i llegit a classe, ens agradaria començar la nostra síntesi, reflexió, opinió grupal... qualsevol nom ens serveix perquè el nostre objectiu és explicar com ens hem sentit, què ens ha paregut l'assignatura, que amem d'ella i que canviaríem, etc. No sé molt bé per on podem començar, així que parlarem del primer dia.  Sí, eixe mític dia del qual tothom es recorda, perquè encara que ens coneixíem només d'un dia (algunes persones de més temps vist que eren amigues abans) vam ficar-nos en un rogle com mestres de veres i vam fer una  ronda  de noms i coses favorites per tal de començar a conéixer-nos.  Vam passar-ho bé, i vam simular el que algun dia és possible que haurem de fer per tal d'integrar a totes les xiquetes i xiquets com a companyes del nostre es
Més informació

SETMANA DEL 11-15 DE SETEMBRE

Escrita per -
Imatge
Aquesta setmana hem començat el curs.  Tot ha sigut nou: nous espais, nous companys, nous professors... En arribar la classe de didàctica general, el primer que va fer el nostre professor va ser baixar-nos al pati i fer una espècie de "joc" per conèixer'ns tots i totes, ja que erem 50 persones que no ens coneixiem de res, i va acabant sent molt però molt efectiu. Ja des de aquest moment, em va cridar molt l'atenció. Després, al pujar a classe, el professor ens demanà apuntar en un post-it qualsevol dubte sobre l'assignatura, que posteriorment pegàrem i aguparem en la paret. D'aquesta manera amb les nostres preguntes (i inclús amb alguna de les nostres respostes) vam conèixer tot allò que envoltava l'assignatura i de lo que tractava. Ja des de la primera classe em va agradar molt el funcionament d'aquest professor en la seua assignatura. Per a acabar aquesta primera classe, ens demanà escriure un breu relat sobre què era per a nosaltres una bona mes
Més informació