Entrevista a una docent

L'altre dia, per a una activitat de l'assignatura d'Estructura social vaig dur a terme una entrevista a una professora d'infantil i primària en la qual vaig quedar convençuda del que realment volia ser, VULL SER MESTRA.

Després d'estar parlant de diferents temes, sobre sociologia entre xiquets i xiquetes, les adaptacions curriculars, les desigualtats...

D'un primer moment vaig pensar que seria una entrevista qualsevol, però a poc a poc vaig entendre aquell punt de vista tan profund. Vaig entendre la gran vocació que cal tenir per a poder enfrontar-se davant d'una classe de personetes que esperen que dónes el millor de tu i que a pesar de poder haver tingut un mal dia, no estar en el teu millor moment o sentir-te esgotat has de donar el cent per cent de tu i fer el millor somriure perquè tu per a ells sempre seràs un model a seguir.

Una de les preguntes va ser que pensava sobre l'ensenyança en general, resposta que em va entristir, ja que fou que aquesta professió està menys preada tant per la societat com pel tema econòmic.

Econòmicament parlaríem que mestra no s'és de nou del matí a cinc de la vesprada, sinó les vint-i-quatre hores del dia on has de programar cada sessió, mentre avalues, prens anotacions de cada xiquet...

Pel que dia l'entrevistada, aquesta professió es vista d'una altra manera als ulls dels pares, ja que anteriorment cap pare qüestionava la forma en la qual ensenyaven als seus fills però avui en dia tot això es controla molt més on de vegades els pares intenten canviar la teua forma de treball sense saber com és estar dins d'una aula.

Però després d'estar parlant durant una estona, vaig entendre totalment que qualsevol sacrifici valia la pena, perquè quan realment eres feliç en el que t'agrada el temps i els diners no importen mentre t'ompli com a persona.

Quan vaig preguntar si els seus alumnes la veien com un exemple a seguir, es quedà un poc paralitzada, ja que no sabia ven bé què contestar però a poc a poc es va omplir la cara amb un gran somriure de goig, vaig adonar-me que estava recordant algun moment de la docència on clarament sabia que era un exemple, així que em va contestar honestament que realment no ho sabia, però que feia tot el possible per a aconseguir-ho i que quan promocions anteriors anaven a buscar-la pensava que realment havia fet bé la seua feina.

Així que, després d'un temps pensant si verdaderament la docència era la meua vocació, vaig estar segura que si, que era el que realment m'omplia, vull ser l'exemple d'un grup de persones que em miren i pensen que volen arribar on estic jo en eixe moment... ara ja puc dir-ho amb la boca ben oberta VULL SER MESTRA!