SETMANA D'ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES

                           

                           DIJOUS 23 DE NOVEMBRE

Aquesta setmana només hem fet classe el dijous perquè era la setmana d'activitats complementàries de magisteri i soles hi havia classe la primera hora.
He iniciat la classe jo, encara que ja havia parlat perquè volia informar sobre una exposició que em va parèixer molt interessant que acaba la setmana que ve, el dia 30.
En l'exposició hi ha dibuixos de xiquets que han fet quan les seves mares han anat a denunciar. La policia els ha ficat en una habitació en joguets i colors i s'han ficat a dibuixar, crec que és molt interessant perquè reflexa com els xiquets pateixen eixos casos en casa.
L'exposició es diu "Les altres víctimes" ja que aquest any han mort en Espanya 50 dones i 5 fills de les dones a mans dels homes, i a vegades no pensem en tot el que pateixen ells i com no saben expressar-se bé amb paraules ho reflecteixen molt bé en els dibuixos.
L'exposició es troba en una sala d'exposicions en l'ajuntament de València fins al dia 30 de novembre.

Com érem poquets hui hem optat per seure'ns al voltant de la classe i poder debatre les pàgines que teníem que llegir hui sobre el tacte en la ensenyança de la 180-196. La dinàmica que hem seguit és la d'anar pàgina per pàgina i anant dient cadascú alguna frase que volíem destacar o algun debat.

Jo he comentat el to de veu, on ix l'exemple de dues professores dient el mateix però de diverses maneres, la primera simplement mana i la segona els incita a que vulguen fer-ho. I el que és curiós és que només mirant-lo escrit el teu cap interpreta dos tos de veu molt diferents.
Hem entrat en debat sobre si és correcte tindre més tacte amb xiquets que tenen situacions difícils a casa: per una banda Sara opinava que sí, ja que probablement és l'únic lloc on eixos xiquets tenen una atenció i una estima mentre que la resta ja el tenen a casa. Però per altra banda hi ha gent que pensa que no és bo que els xiquets s'adonen que eixe xiquet és "diferent" i el marginen encara més.
Un altre debat ha sigut el del silenci, ja que el silenci també parla.

Moltes vegades un xiquet necessita a soles una persona que l'escolte per entendre el mateix el que ha de fer encara que no parle.
Per altra banda el silenci també els fa entrar en raó quan es porten malament, en lloc de ficar-se al seu nivell i cridar i renyir, quedar-se en silenci i parlar-li serio al final actuarà com ha de ser.
Per al pròxim dia ens planteja un dubte molt interessant: què pensem de la avaluació?
És el mateix avaluar que qualificar?

Personalment m'ha agradat molt el llibre del tacte i he aprés molt amb els xiquets als quals done classe.