SETMANA DEL 6 AL 10 DE NOVEMBRE
«L'educació no és una fórmula d'escola sinó una obra de vida»
🌕Amb aquesta cita de Célestin Freinet vull començar la vista arrere del dia de hui, com si fos el rebobinatge d'una pel·lícula.
En començar la classe del dia 7 (i com de costum), Carles ha demanat voluntaris per eixir a parlar sobre algun tema i ràpidament la nostra companya Alba Girón s'alçat per parlar-nos del masclisme en la societat de hui dia i les desigualtats laboral entre dones i homes. El que pareixia una simple anècdota ens ha conduït a pensar que potser qualsevol dia estem prenent una cervesa en un bar amb els amics i amigues i el cambrer/a, per suposició o perquè no recorda de què has demanat, deixe en el teu lloc una coca-cola en lloc de la cervesa, perquè ''ets dona''.
Aquests successos, anomenats micro masclismes passen diàriament en qualsevol moment, però la vertadera pregunta és: per què, i quina relació té amb l'educació? Molt fàcil, des de petites se'ns inculca una forma de viure en la qual la majoria de les dones són vistes com a subjectes dèbils mentre que el rol de l'home està sempre per damunt.
Després d'aquesta intervenció, ens hem agrupat en un conjunt de 8 companyes per a ficar en comú tot allò que havíem trobat sobre Célestin Freinet, referent innovador important de la pedagogia moderna i popular nascut en l'any 1896 en Gars, una aldea francesa. Però el que realment ens pertoca no és la seua biografia (encara que és prou complicada i interessant, ja que va viure la I Guerra Mundial des del bàndol esquerre) sinó les seues idees i innovacions per a l'escola moderna.
Com ell deia, ''La escuela es poder, para el pueblo y la gente trabajadora. Ha de estar viva, ha de ser un lugar dónde los niños y niñas puedan expresarse''.
- Introductor de la impremta en l’escola
- Defensor d’una pedagogia que escolta als xiquets
- Contacte amb la natura (investigació de l'entorn)
- Dóna valor a les capacitats de cadascú
Pedagogia moderna i popular, tant per les seues teories, radicalment antiautoritàries i democràtiques, com per les seues tècniques que estimulen el tempteig experimental, la lliure expressió infantil, la cooperació i la investigació de l'entorn. La seua metodologia consistia en l'observació i el joc.
A les aules Freinet i els infants s'organitzen en assemblees que serveixen per a regular la vida del grup i aprendre a conviure: - Proposen projectes i prenen decisions
- Preparen conferències que es documenten a la biblioteca de treball
- Elaboren textos lliures que després corregeixen col·lectivament
A més, els xiquets i xiquetes podien expressar-se lliurement amb la correspondència escolar, bé amb altres escoles del país o amb institucions a l'altre costat del toll, per assabentar-se de la seua manera d'aprendre o bé com es tractaven per altres països temes concrets (per exemple la meteorologia)
Una vegada hem 'tancat' aquest assumpte, hem tornat a les seqüències didàctiques de l'últim dia, dividides en quatre modes:
- Manera tradicional d'ensenyar (A)
- Model tecnològic (B)
- Treball per projectes (D i C)
🌜Hui ens hem focalitzat en els treballs per projectes, mitjançant els quals els xiquets i xiquetes fan la major part de la labor mentre que la professora actua de manera paral·lela, no dirigeix al grup.
I com hem fet aquesta activitat de manera pràctica? Pensant, com si fórem mestres de veres, la forma de començar una classe utilitzant les TIC, però diferent de l'ús que tindria un llibre.
Per exemple:
Detecció d'idees prèvies: canyó amb projecció d’imatges, jocs com el Kahoot o Socrative (on es fa una bateria de preguntes per assabentar-nos de quan saben les xiquetes), preguntes obertes directes (què sabeu de la prehistòria?...). Després, vindria la producció d’informació, on utilitzaríem aplicacions com els codis QR, GIMP (editor de fotos), blogs, Edmodo, drive i per descomptat els PPT.
Per finalitzar amb el dimarts, m'agradaria donar el meu punt de vista respecte a aquest tema, sobretot pel que fa a les classes impartides sense llibres, sinó amb material electrònic i TIC's.
Com va comentar la meua companya Ana Soler en una entrada d'aquest mateix blog, la meua germana està començant a treballar en la seua classe amb només que dos llibres, encara que les mestres han intentat que foren 0. El més habitual que porta a casa són fulls amb activitats del que han impartit a classe en eixe dia; o la meua tasca favorita, quan porta un llibre de la seua biblioteca de classe i durant tota la setmana tenen temps per a llegir-se'l, resumir-ho i els divendres es fiquen en un cercle i parlen sobre el llibre que han elegit, per què, de què tracta, etc.
Pense que és una activitat bonica i a la vegada col·lectiva, que obliga d'alguna manera a les xiquetes i xiquets a parlar i a soltar-se davant els i les companyes.
🌕Hui a classe hem acabat de comentar els aspectes sobre l'activitat de l'últim dia amb les TIC i Carles ha donat l'explicació, sobre la base de les nostres respostes. Podria haver donat la classe al contrari i haver començat per l'explicació en PPT el primer dia però va decidir deixar que la nostra ment funcionara i pensàrem com autèntiques mestres.
Aquestes noves tecnologies són una boníssima ferramenta per crear un ambient d'aprenentatge per arribar al coneixement.
Si parlem de TIC dins dels 4 tipus de dissenys del currículum, podem:
⇾ Model tradicional
TIC: ajudar en l'explicació, activitats de control (JClic, HotPotatoes), llibre de text digital. En canvi amb aquest model no estem canviant res en contrast amb les classes tradicionals.
⇾Model tecnològic
El professor en aquest model va ficar-nos un vídeo sobre màquines d'escriure i fer comptes, per exemple, en un rectangle fica un problema o operació matemàtica i en el quadrat del costat els xiquets fiquen el que ells pensen que és el resultat, i quan giren la rodeta la màquina els diu si han encertat.
També es poden utilitzar lliçons programades autocorrectives amb suport multimèdia.
⇾Model d'investigació/per projectes•Idees prèvies: qüestionaria de Google, Kahoot
•Recerca (google academic): buscar informació, i saber transformar-la en coneixement, contrastar-la
•Producció: youtube, PPT, vimeo, blogs...
•Avaluació: rúbiques (Rubistar)
En aquest tipus de model és important la comunicació dins del grup amb ferramentes com e-mail, edmodo o xats per a alumnes majors.
Amb el pas dels anys la tecnologia ha anat formant part de la nostra vida, cada vegada més. Si parlem en algú, interfereixen les noves tecnologies, i s'hi ha alguna manera d'utilitzar-lo a favor nostre en el nostre futur com a mestres hem de saber quina es no la millor forma, sinó la que és més aprofitable per a les alumnes. Com vaig dir un dia a classe, em preocupa que es perda l'essència dels llibres de text a les aules, perquè és al que he estat acostumada durant 15 anys de la meua vida acadèmica, però també és cert que l'evolució és molt important, sobretot en educació escolar.
Per tant, si és necessari canviar la nostra perspectiva sobre les TIC a les aules es farà, sempre pensant en el bon rendiment i totes les noves possibilitats que es poden presentar per poder gaudir les xiquetes d'una bona classe.
🌜Per finalitzar amb la classe i canviant tota la previsió que portava Carles per a aquesta setmana hem vist un documental sobre el dol en les aules, centrat en una escola de Kanashagua.Durant un any sencer, es gravava a una classe de primària en la qual la cultura asiàtica té molta importància, ja que fan una espècie de diari personal amb el qual pensen, el que senten o alguna cosa important que els ha succeït a casa o al carrer, per tal de contar-lo l'endemà a classe i crear un ambient de solidaritat i empatia amb els companys i companyes.
Com diu el documental, els nens són la metàfora ideal de torrent de vida.
Com diu el professor, hem de deixar que la gent visca al nostre cor, ja que l'empatia és una cosa que està perdent en la societat actual.
Quan un dels pares d'un dels xiquets mor, un efecte col·lateral de la carta d'aquest xiquet esclata i una xiqueta obre el seu cor a la classe per contar com se sentí quan el seu pare va faltar. Ací i en altres casos ix la vena solidària dels nens i nenes. El vincle creat és molt fort, no són només companys o amics, sinó una petita família que se separa després de 3 anys junts.
Un problema que apareix al vídeo és el menyspreu que els xiquets mostren uns als altres quan comencen a insultar-se i a crear falsos rumors, sense adonar-se que fan mal als seus amics i que fan sentir a les persones amb eixes paraules com si no foren res important.
Rita, una companya de la meua classe, ha parlat al principi sobre la mediació i els conflictes entre els nens (a vegades producte dels comentaris dels pares en casa) i m'ha paregut convenient parlar-ho al final de l'entrada del blog de hui.
En el meu institut també es va crear un grup de mediació del qual vaig formar part a partir de 4t de l'ESO, ja que abans no em veia suficientment preparada com per a ajudar a la gent del meu voltant de manera correcta, sense involucrar-me massa sentimentalment, però és cert que vam ajudar moltes persones, intervenint en els seus conflictes o donant xerrades grupals amb aquelles classes que més problemes presentaven. Quan parlaven entre elles i ells veien quin era el problema i amb calma i respecte (encara que a vegades ens costara establir) se solucionava.
En conseqüència, Carles ens va parlar sobre els límits que té la professora amb les i els alumnes, perquè si una xiqueta té un problema fora de classe però que repercuteix en el seu rendiment i el seu caràcter en classe (s'evadeix, està trista o pel contrari més violenta) és tasca d'una bona mestra de fer tot el que estiga en les seues mans per tal d'ajudar-la.
Tant de bo siga capaç en el meu futur de fer tot allò que em nasca del cor per tal de fer el millor ambient de convivència en els meus i les meues xiquetes, encara que vinguen tempestes sé que seran el millor regal durant tres cursos sencers i que el sol sempre tornarà a eixir 🌻
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada