ÚLTIMES NOTÍCIES!!

Avui, el diari el País, ha publicat un article sobre educació escrit per Carolina García, en el que fa una critica sobre l'escola actual, relaciona las xiquets brillants amb els bons pedagogs.

Ací teniu el article, resulta ser un article per a reflexionar del sistema educatiu que tenia actualment amb comparació del països veïns.



CAROLINA GARCÍA

• Twitter

Madrid 7 NOV 2017 - 11:47 CET

“A l'educació tradicional, fins als nens que treuen bones notes desconnecten, perden la curiositat”
El cervell és potent i està dissenyat per aprendre sense esforç, no necessita lliçons formals per fer-ho

Són molts els experts que estan evidenciant la pèrdua de talent als centres educatius, una pèrdua de talent que molts atribueixen a l'educació tradicional, basada en l'obtenció d'objectius per cursos, iguals per tots i no valorant a cada alumne com a individu. “Fins ara, el nostre sistema educatiu ha estat pensat de forma ideològica —a partir d'idees, tradicions, valors—, però no ho hem pensat de forma científica a partir dels grans principis biològics que governen el ple desenvolupament de la intel·ligència humana”, explica Céline Alvarez, pedagoga i autora de les lleis naturals del nen. “Des de fa dècades”, prossegueix, “imposem als nostres fills classes on han d'aprendre coses que no els interessen, i han de fer-ho de forma passiva, seguint instruccions, sense realment poder equivocar-se, envoltats de nens de la mateixa edat dels quals no poden aprenen molt”.


Som éssers socials i per afavorir el ple desenvolupament dels nostres potencials, la qual cosa més ens fa falta és la presència, la benevolència i l'ajuda de l'altre. “Quan ens falta aquesta connexió, quan ens sentim sols, o jutjats, o aïllats, o no volguts, el nostre organisme sofreix un gran estrès que genera la secreció del cortisol, que espatlla estructures tan fonamentals com les de la memòria o de les competències cognitives superiors. A l'inrevés, la relació empàtica i càlida afavoreix una increïble floració de les connexions neuronals en aquestes regions. Així que l'amor no és una opció. Aquest vincle representa un catalitzador d'intel·ligència i de salut”.


Per exemple, a França el 40% dels nens surten de primària amb dificultats en llenguatge i en matemàtiques. Per la seva banda, Espanya té pocs alumnes brillants. El Ministeri d'Educació ho considera “la petita assignatura pendent”. En l'extrem oposat, també té un 3% menys d'alumnes ressagats (10,3%), aquells amb un nivell inferior al que es considera adequat en acabar l'ensenyament obligatori, així va quedar retratat en l'últim informe TREPITJA amb dades de 2015. La mostra inclou més de 37.000 alumnes de 980 centres espanyols i van participar per primera vegada totes les comunitats autònomes amb dades pròpies.


La comunitat educativa ha de saber que el cervell és potent i està dissenyat per aprendre sense esforç, no necessita lliçons formals per fer-ho. “En aquesta educació tradicional, fins als nens que treuen bones notes desconnecten”, agrega Alvarez. “Es desenganxen del que són veritablement, deixen de buscar el sentit de les coses, perden la curiositat perquè s'han de passar els dies responent a instruccions exteriors, intentant satisfer a l'adult. Però quan tota aquesta vida interior tan creativa i lluminosa calla, no solament perden els nens; perdem tots”, continua


El sistema d'educació tradicional afecta als nens i als professors també. “No solament afecta a l'hora d'aprendre, sinó també de transmetre”, afegeix. Els professors s'esgoten de transmetre de forma col·lectiva coneixement fonamental, quan estan predisposats a fer-ho de forma individualitzada. “Així que han de treballar en un sistema que va en contra de les seves necessitats i, a més, ho han de fer amb més de 25 nens que també es defensen d'un sistema que no els convé. És normal que emergeixin tensions, conflictes i que cadascun acabi el dia exhaust”. Per a l'experta, necessitem ja un sistema que pari d'interferir i que respecti els mecanismes biològics de tots. I aquí és on entra la neurociència.


Per a Alvarez, avui les neurociències confirmen moltes de les intuïcions que han tingut grans pedagogs i invaliden unes altres, però aporten - per primera vegada en la història dels sistemes educatius - informacions objectives per pensar l'educació de manera "fisiològica" i no dogmàtica, “convidant-nos, més o menys, a fer exactament ho contrario del que estem fent ara”. “Però encara que ens de grans indicacions que delineen els contorns d'un marc pedagògic fisiològic, no poden dictar-nos un mètode fixat. En aquest àmbit, cadascun ha d'experimentar les respostes pedagògiques, les més adequades, prenent en compte la seva pròpia personalitat i la dels nens”. “Sabem que replicar o implementar un sistema fixat”, prossegueix, “sense tenir en compte les condicions de cadascun ens porta al fracàs. Així que estic convençuda que el més eficaç seria justament no tenir mètode, sinó coneixement, bon sentit i flexibilité”.


Per demostrar la seva teoria, Alvarez va realitzar un experiment en 2011 a París amb nens de tres, quatre i cinc anys. “L'objectiu era demostrar que encara que els petits visquin en un barri desfavorit -com és el cas de Gennevilliers a la capital francesa- quan es respecta la manera natural d'aprendre i de transmetre, no solament aprenen sinó que van més enllà del que crèiem que eren capaces”. També l'experta va descobrir que aprendre de forma natural tenia conseqüències positives en la seva personalitat i en com es comporten amb els altres, millorant les seves habilitats socials i morals. “Són més generosos, benvolents, empàtics, autodisciplinats”, explica. Però aquest experiment solament és un punt de partida. “Crec que és important anar més enllà, per exemple barrejant nens d'edats encara més diferents, oferint més vincle amb la naturalesa, i permetent més temps de joc lliure”, argumenta.



L'entorn és la clau en el desenvolupament de la intel·ligència humana. "El cervell del nounat és molt inmadur, anirà estructurant les experiències socials, físiques, lingüístiques, sensorials, que li ofereix l'entorn. Aquesta plasticitat cerebral representa alhora una gran oportunitat i una gran vulnerabilitat: l'impacte de l'entorn pot ser molt favorable si nodreix i sosté; però també pot ser molt desfavorable si interfereix, impedeix, si és violent o estressant", explica l'explica l'experta. “El que cal fer és parar d'interferir amb les motivacions endogenes que empenyen als nostres nens a explorar el món. La nostra única tasca, senzilla però extremadament difícil, és permetre que el nen es posi en contacte -tant temps que la faci mancada- amb aquestes situacions que van a nodrir els seus circuits neuronals en ple desenvolupament”, conclueix Alvarez.