Claustre de La Nau

Hui, 5 de Desembre, hem anat a l'edifici La Nau amb el nostre mestre de Sociologia Francesc, per tal d'entendre com vivien i com s'estudiava al segle XV. Amb la companyia d'una professora de Mèxic, Irma, hem fet un xicotet recorregut pel pati, els dos claustres i l'exposició. Ha sigut curt però intens a la vegada, ja que des de sempre m'ha agradat veure exposicions, quadres, imaginar com es viuria fan 600 anys... En un viatge a Madrid vam entrar al Prado i vaig quedar-me tant embadalida amb les obres d'art que quasi perd la cua de la classe.

                                                        

La figura i estàtua que hi ha al centre del pati és el conegut i cèlebre Lluís Vives, no un professor, sinó un estudiant més de la universitat en l'any 1499, any es que es va fundar l'edifici. +

Imagineu com seria viure allí tot construït de pedres, amb unes escales que pujaven a les aules, xiquetes i xiquets corrent pel pati, estudiant en forma de trívium.

Dins hi havia vitrines amb llibrets i taules de l'època, plomes d'escriure i una gran pissarra negra en la qual hem escrit coses sobre sociologia.

Aquesta petita 'excursió' m'ha fet pensat sobre la importància de l'ensenyança des de fa tants segles, he vist la primera i més important universitat valenciana, amb la seua pròpia església, renovada amb una cafeteria i la biblioteca que no he pogut entrar a veure.

Francesc ens ha explicat un poc d'història de la Nau i el País Valencià en el 1499, donant una ullada enrere. M'haguera agradat poder quedar-me a veure la biblioteca, olorar els llibres antics, imaginar com s'estudiava en els pupitres... ha sigut un matí de sentir-nos com vertaders estudiants i apreciar el que tenim, perquè molta gent malgrat tindre el dret a estudiar, no poden gaudir d'ella.

No coneixia aquesta universitat perquè no havia estat mai però si havia sentit parlar d'ella, encara que no imaginava que fóra així: tot de pedra, amb inscripcions en llatí sobre l'alumnat, escultures d'angelets simbolitzant les quatre ciències (justícia, teologia, filosofia i ciències). 

La companya i amiga mexicana de Francesc no ha dit molt durant el recorregut però no parava de fer fotos i escoltar atentament Francesc, supose que absorbint tot el seu voltant per tal de tornar a Mèxic i contar els seus amics i companys com és la primera universitat del País Valencià. 

                                              

Sincerament, ha sigut una experiència bona i nova, perquè no pensava que a la universitat es feren aquest tipus d'activitats, ha sigut gratificant eixir de la facultat, encara que haja sigut durant dues hores. 

Durant segon de batxiller vaig tindre a un professor de la llengua valenciana que defenia a pur pulmó la importància de la llengua i que aprofitàrem cada oportunitat en la nostra vida escolar, sobretot una vegada hem arribat a la universitat. Jo pensava que aquest seria una etapa de llums i colors, plena de noves relacions i experiències, i certament ho està sent, i tot això ho he vist hui mentre traspassava les portes de La Nau i observava quin era el panorama, i com som d'afortunats en tindre aules amb cadires i taules mòbils, aire condicionat, projectors i portàtils, TIC i altres recursos per tal d'aprendre més de cada assignatura. 

S'està intentant eixir d'un model educatiu patriarcal per tal de no viure una ensenyança sexista, tal com deia un cartell de l'exposició, amb el seu llibre corresponent al capdavall.