FRENADA AL BULLYING

✏ Ahir, 11/12/2017 el periòdic el País va publicar una entrada per a la frenada del 'bullying'.Però que és realment el 'bullying'? Si busquem el seu significat, trobarem: ''Assetjament físic o psicològic al que sotmeten, de forma continuada, a un alumne els seus companys''

Però és tan fàcil de detectar? Durant molts anys s'ha tapat aquest tipus d'assetjament, utilitzant frases típiques per a llevar importància al gran problema que desencadena.

En el següent article es mostra aquest tipus de qüestions, en el que es pretén donar a conéixer els casos que hi ha dia a dia a les nostres escoles.

Cuando el silencio acosa

La obra ‘Papel’ hace un llamamiento a la responsabilidad social para frenar el ‘bullying’

Representación de la obra 'Papel' en la Universidad Rey Juan Carlos, el pasado 4 de diciembre. INMA FLORES

Son cosas de niños”, “yo no quería; a mí me caía bien”, “no fui el único”, “era una broma”, “no te chives, no te metas”. 

Estas son algunas de las frases con las que la sociedad justifica e ignora el acoso escolar y que se recogen en Papel, una obra teatral —escrita por José Padilla y producida por Ventrículo Veloz— que ha formado parte de la campaña contra el acoso escolar Si tú fueras yo de la Comunidad de Madrid. El montaje ha sido visto por 4.405 alumnos y alumnas de diferentes insititutos. 

Papel está inspirada en el caso de Jokin, un adolescente de 13 años de la localidad de Hondarribia que se quitó la vida en 2004 tras sufrir bullying en su instituto. 

“La historia de Jokin generó un gran revuelo mediático. A partir de entonces le pusimos nombre a esta lacra social, pero en la obra se mencionan también otros casos de suicidio por el mismo motivo”, explica Verónica Pérez, productora de Ventrículo Veloz.

“¿Por qué creéis que se llama así la obra?”, pregunta la actriz Ana Vayón durante el coloquio que realizan siempre tras la representación. “Porque simboliza el papel que cada uno tenemos”, acierta una niña. 

Papel es una crítica al sistema y una llamada a la responsabilidad social: desde los propios alumnos, hasta el profesorado, las familias, los medios de comunicación, la televisión y los espacios de entretenimiento. Su duración es de 50 minutos y utiliza un lenguaje adaptado a los adolescentes. Posee guiños a los fenómenos sociales del momento, aunque, como apunta el actor Daniel Jumillas, “se les habla como a adultos y no se les edulcora nada”.

A pesar de la gravedad y cotidinadidad del acoso escolar —como se evidencia en series como Por 13 razones—, los adolescentes tienden al silencio antes que a la denuncia: “Son capaces de identificar las formas de acoso y sus causas aunque, desgraciadamente, tienden a callar”, dice Julia Ocampo, profesora del Instituto Arquitecto Peridis de Leganés. Y prosigue: “Se relaciona el abuso con el poder porque los agresores normalmente ostentan un perfil popular dentro del instituto. La necesidad de aceptación social hace el resto”.

“Además de no participar, ¿qué más podemos hacer para acabar con el acoso?”, preguntan de nuevo los actores. “¡Hablar!”, gritan los adolescentes al unísono. La profesora Ocampo señala que representaciones como estas son una gran herramienta para trabajar el acoso escolar, pero que esta labor debe continuar en las aulas y en los hogares. “En algunos casos son los propios padres los que le recomiendan a sus hijos, testigos de estos maltratos, que callen para evitar ser otra víctima más”, cuenta.

Durante el curso 2016-2017 se registraron 111 casos de bullying en la Comunidad de Madrid, 68 menos que en el curso anterior, fecha en la que se puso en marcha el Plan contra el Acoso Escolar del ejecutivo regional compuesto por varias iniciativas encaminadas a mejorar el clima de convivencia. del teléfono gratuito, del Ministerio de Educación, contra el acoso escolar (900 018 018), existe el programa regional Sociecuela, del que se han beneficiado 398 centros este curso. “Se trata de una herramienta informática [un test online de prevención] disponible para todos los centros de la región”, explica Isabel Serrano Marugal, coordinadora de Convivencia y Acoso Escolar de la Comunidad de Madrid, “gracias al cruce de datos, permite identificar a acosados y acosadores e intervenir antes de que el problema se haga más grave''

✏ Què m'ha paregut aquesta notícia? Devastadora i a la vegada esperançadora. 

Des que tinc consciència han succeït males paraules entre companys i inclús baralles, però mai un cas de bullying fins que no vaig arribar a l'institut i a l'entrat al grup de mediació van explicar-nos bé què significava l'assetjament: en els millors dels casos, males paraules, paperets a classe ficant mentides al cap de la víctima, dominant-lo, fent-lo dèbil... en el pitjor, anar encara més enllà i ser culpable d'una mort innocent. 

Tinc molta por al que pot passar en la meua classe en un futur, perquè no vull que les meues xiquetes i xiquets s'odien entre elles, s'agafen mania ni que pensen malament, perquè a la fi són companyes i es necessiten acadèmicament, i potser formaran una amistat en el seu futur, amb esforç, respecte i confiança. 

El pitjor és que ara amb les noves tecnologies el bullying escapa de les nostres mans i actua lliurement i sense condemna. Sense tindre cura, els adolescents i inclús xiquets jòvens utilitzen les xarxes amb fins roïns i despectius per a la gent que els envolta, hi ha poques vegades en les quals no s'adonen però la majoria de voltes ho fan i amb el que es diria ''mala llet''.

Què passa? Al principi l'escola intenta ficar medis i que els xiquets no discutisquen, els allunyen de taules o els aconsellen estar separats, però si l'assetjament continua, ens trobem amb el problema de veres, la bola de neu ja és massa gran i la víctima, que es troba sola, sense protecció i ningú ''l'escolta'', aleshores pren una mala decisió i tots ens penedim després, quan ja és massa tard.

Què vull, aleshores, aconseguir penjant aquesta notícia? 

Obrir els ulls i fer entendre que l'assetjament és un problema real i que es viu a les classes, encara que afortunadament no he viscut cap cas a la meua pell ni al meu voltant, només he ajudat en els casos de mediació de l'institut i no eren problemes d'assetjament, encara que sí que vaig llegir un llibre de Laura Gallego titulat Cuando me veas. 

Com la majoria dels llibres de Laura, tracten de fantasia i poders màgics, però aquest em va resultar magnífic perquè parlava dels bullying i com una xiqueta passa a ser ''invisible'' per tal de desemmascarar a l'assassí d'un amic seu. Troba màfies i contrabandes per mig, i encara que el final és un poc agre-dolç, et porta a l'extrem més dur perquè comprengues quant d'important és no callar si veus, o pitjor, pateixes, un cas d'assetjament.